CONCLUSIONS
Després d'haver observat la realitat inquera he arribat a les següents conclusions:
1. A Inca som rics en jaciments arqueològics.
2. Seria necessari que l'Ajuntament tengués un tècnic en Patrimoni que estudiàs la situació
legal de cada un i n'informàs els propietaris i els responsables polítics; que tengués cura
de la seva conservació i que program
- S'Avencar (Can Trempó)
- Es Batliu
- Ca los Carros
- Camp de s'Oca (sa Font Vella)
- Can Pa Calent
- Puig d'Inca
- So n'Alegre (Cas Poller)
- So n'Alegre (ses Coves)
- Son Bordils (Can Guapo)
- Son Fiol de Dalt
- Son Frare (cova de ses Rates-pinyades)
- Son Gual (cova de s'Arena)
- Son Mas des Potecari (s'Argenteria)
- Son Ravenet (puig de s'Ermita o de ses Talaies)
- Son Sastre
- Son Seriol (Can Pere de sa Cova)
- Son Vic (es Vilars)
- Son Vivot (es Puig)
- Tirasset (Can Colau)
- Tirasset (Can Jordi-Can Tiro)
- S'Avencar. Can Trempó
- Can Pa Calent
- Can Nius
- Es Batliu
- Puig d'Inca
- S'Avencar. Can Trempó
- Son Bordils
- Son Catlar
- Son Frare
- Son Mas des Potecari
- Son Mas Santuari
- Son Ravenet (puig de s'Ermita)
- Son Sastre
- Son Vic. Es Vilar
- Son Vivot. Es Claper des Moros
- Tirasset
- Tirasset
- Es Vilars. Son Vic
- Son Catiu
- Sínia des Claperàs
- Cova de s'Arena
- Son Gual
- Cova de s'Olivera
- Can Nius
- Son Sastre
- Can Pa Calent
- Es Batliu
- Son Fiol de Dalt
- Can Colau
- Can Bombarda
- Son Mas des Potecari
- Ses Coves
- Can Poller. Son Alegre
- Son Bordils Nou
- Can Guapo
- Can Pere de sa Cova
- Can Jordi. Can Tiró
- Son Bordils
- Son Vivot
- Talaiots de s'Ermita
- Cova de ses Rates-pinyades
- Es Claperàs
Coneix més a aquest estudi local de na ÀNGELA BELTRAN I CORTÈS
***
Coneguda abans com a sa 'Font de la Vila' en realitat és un pou datat ja a l'any 1289, un dels pous més amples i amb més fondària de tota sa comarca i ho incloem en es catàleg per es seu arrelament històric i perquè juntament amb sa Font de sa Canaleta i el seu conjunt hidràulic foren durant segles els principals proveïdors d'aigua a sa ciutat.
https://sites.google.com/a/fontsdetramuntana.com/fontsapps/home-1/inca/font-vella-font-de-la-vila
En realitat aquesta segona font des conjunt donava poc cabal però era important per completar ses aportacions de sa Font de sa Canaleta. És una galeria que connecta amb s'anterior en es principi de sa mina que ve de sa Canaleta que mesura uns 100 metres i va en direcció sud-oest a nord-est; aquesta de ses Roquetes va en direcció nord i fa uns 30 metres de llargària de sa boca fins en es desaparegut pou mare.
Coneguda abans com a sa 'Font de la Vila' en realitat és un pou datat ja a l'any 1289, un dels pous més amples i amb més fondària de tota sa comarca i ho incloem en es catàleg per es seu arrelament històric i perquè juntament amb sa Font de sa Canaleta i el seu conjunt hidràulic foren durant segles els principals proveïdors d'aigua a sa ciutat.
(Texte del Diari de Balears - Cultura)
La majoria de jaciments de la capital del Raiguer han estat devastats pel pas del temps o s’han convertit en abocadors.
El catàleg municipal sols enmarca quatre que es trobin en “bonestat”.
Endinsar-se en el passat talaiòtic d’Inca s’ha convertit avui en una quimera gairebé impossi-ble. És la clara demostració que la protecció normativa del patrimoni no és suficient, sinó que calen polítiques decidides per preservar-lo. En el Catàleg de patrimoni de la capital del Raiguer hi ha documentats gairebé una trentena de jaciments talaiòtics a la zona rural, el 50% dels quals ha desaparegut per complet i només quatre es troben en bon estat. Els deu restants han esdevingut un munt de brutor o estan mig amagats davall els matolls.
Aquestes són les dades principals del revistat catàleg municipal. Malgrat la informació alarmant, l’Ajuntament d’Inca encara no ha fixat cap mesura perquè la degradació no vagi a més. Localitzar un d’aquests jaciments pels camins rurals inquers és gairebé impossible per a una persona que no sigui de la contrada. Cap cartell no assenyala la ubicació de les restes arqueològiques, ni cap guia no en marca el camí. Tan sols les dades cadastrals del nou catalèg municipal permeten arribar a l’indret, com també l’ajuda dels veïns, que en saben donar les entresenyes correctes. Ara bé, una vegada trobat el jaciment, la decepció és més que evident. L’esmentat catàleg només qualifica en “estat de conversació bona” quatre d’aquests indrets. La resta, són quasi imperceptibles.
Aquest és el cas de la cova de l’Arena, a Son Gual. El lloc, en mig d’ullastres, s’ha convertit en un abocador de fems des d’on no es poden observar cap tipus d’estructures. Tot i això, aquest talaiot fou inventariat l’any 1967 i d’ençà del 1966 està declarat Bé d’Interès Cultural. Aquesta mesura, com dèiem abans, no ha servit de gaire perquè l’estructura del jaciment hagi quedat en el record històric.
En una situació semblant es pot trobar la sínia de Claperàs, en una zona envoltada d’ametlers, llimoners i tarongers. Les restes d’aquesta antigas í ni a es troben a un costat del camí vell de Santa Magdalena i ara com ara també és un abocador de brutor i pedres. “L’estructura apareix completament derruïda i només conserva les restes de blocs demarès que formaven l’element hidràulic”, apunta el catàleg patrimonial. Precisament aquesta és una sínia medieval islàmica datada entre els segles IX i XIII. Malgrat que també gaudeix de la màxima protecció patrimoni al (BIC), això no ha tret que la seva degradació sigui de cada vegada més fefaent.
Altres exemples de conservació ‘deficient’ els trobam al Claper dels Moros de Son Vivot, amb pedres calcàries ciclòpies d’època talaiòtica; Son Mas del Potecari, on es va trobar un cap de bou de bronze i l’estat de conservació del qual és “regular/dolent”, segons el catàleg; i Can Pa Calent, un talaiot de planta quadrangular que està cobert de vegetació i en el qual manquen alguns elements estructurals, cosa que fa impossible realitzarne una reconstrucció hipotètica.
Altres jaciments ja han desaparegut del tot per causes ben diferents, a pesar que la majoria estarien relacionades amb el conreu dels camps. Són els casos dels terrenys de Son Frares, on no s’han localitzat restes d’estructures materials, probablement arran de les tasques agrícoles (un fet habitual), o de la finca de Can Nius, també per la mateixa raó. Tot i això, els terrenys del petit turó de les cases de Son Gual estan declarats Bé d’Interès Cultural d’ençà de 1966, cosa que en un futur pot permetre’n l’estudi del sòl.
L’altra cara de la moneda la trobam a Son Bordils Nous, les coves de Son Alegre, la de l’Olivera de Son Catlar i Son Catiu. Són els únics quatre jaciments rurals d’Inca que es conserven bé. Els quatre, val a dir-ho, són coves artificials, suposadament llocs funeraris. Els experts apunten que la cova de Son Catiu podria ser del Bronze antic, mentre que la de Son Alegre seria de l’edat de Bronze. Fins i tot algunes conserven íntegres tots els elements estructurals del monument, com és el cas de la cova de l’Olivera, dins els terrenys de la possessió de Son Catlar.
El greu estat de salut d’aquest patrimoni ha arribat al ple de l’Ajuntament d’Inca. El regidor Andreu Caballero recordà que el seu grup municipal (Bloc-PSM) ha instat l’equip de govern local a elaborar un pla de senyalització, neteja i consolidació dels jaciments arqueològics. “La recent i molt lamentable destrucció del talaiot de l’Avancar posa de manifest la necessitat de vetlar per la seva protecció”. Així mateix, assenyalà la necessitat de reivindicar la figura d’un tècnic municipal de patrimoni que assumeixi les tasques de “gestió del catàleg de patrimoni i el control del sub-sòl, entre altres funcions”.
Tal com succeeix a bona part dels municipis de l’Illa, Caballero insisteix en la necessitat de “conèixer el nostre patrimoni”. I és que la situació d’Inca no és un fet aïllat, atès que l’estat de conservació de jaciments d’altres municipis és bastant pareguda.
Així ho reconeix el responsable de Portal Forà, Joan Sastre, qui s’ha encarregat de la revisió del Catàleg de patrimoni d’Inca. “La majoria estam igual, no hi donam la importància que es mereix”, explica Xisca Ambròs, tècnica de Portal Forà. Sastre recorda també que la seva preservació ha de ser una feina conjunta entre administracions i propietaris. “S’han de fer polítiques globals. La nostra identitat és una inversió a llarg termini”, va subratllar.
Les coves de Son Alegre
Talayote de s'Avençar (Son Trempó)
Talayote de Son Mas des Poticari (S'Argenteria)
Talayote de Son Vivot (Es Puig)
Talayote de Tirasset (Can Colau)
Catàleg de Patrimoni del terme municipal d’Inca
Denominació: CAN MONROIG (CAN MORA)
http://portal.incaciutat.com/wp-content/uploads/INC-D078-A068.pdf
Denominació: CAFÈ MERCANTIL
http://portal.incaciutat.com/wp-content/uploads/INC-G001-A003.pdf
Denominació: MOLÍ DE VENT DE CA LA VINYA
http://www.conselldemallorca.net/media/37168/ca_la_Vinya.pdf
Denominació: MOLÍ DE VENT DE CAN AMER
http://www.conselldemallorca.net/media/37164/Can_Amer.pdf
Fabrica Ramis
http://www.conselldemallorca.net/media/34285/Can_Ramis.pdf
Denominació: MOLÍ D’AIGUA DE SA TORRENTERA
http://www.conselldemallorca.net/media/37877/sa_Torrentera.pdf
Denominació: SÍNIA DE SON SERIOL
http://www.conselldemallorca.net/media/37952/Sinia_Son_Seriol.pdf
Denominació: SON BORDILS
ftp://216.92.27.56/CATALEG_PATRIMONI/INC-D091%20(B-006).pdf
https://www.yumpu.com/es/document/view/13834447/cataleg-de-patrimoni-del-terme-municipal-dinca
Denominació: TRAM DEL SISTEMA HIDRÀULIC DE LES SÍQUIES DELS MOLINS DE SELVA, BUGER I INCA
http://portal.incaciutat.com/wp-content/uploads/INC-F036-Tram-del-sistema-hidr%C3%A0ulic-de-les-s%C3%ADquies-dels-moli.pdf
0 comments:
Publicar un comentario