Damunt un pujolet des del qual s'albira mig Mallorca, s'hi aixeca la urbanització de l'Ermita. Pràcticament desconeguda per molts d'inquers, es tracta de mitja dotzena de carrers amb xalets i cases luxoses construïdes, la majoria, en la dècada dels 70. Fins a l'any 2004, data en què l'Ajuntament d'Inca féu la recepció dels carrers i de les zones comunes de la urbanització, l'Ermita era un indret privat. Un ostentós portal de pedra, antany custodiat per un guàrdia de seguretat, separa els carrers de l'exclusiva zona residencial del camí públic pel qual s'hi accedeix. Els promotors hi habilitaren zones d'esbarjo, hi construïren pistes de tennis, piscina i altres instal·lacions per al gaudi dels residents, que bàsicament eren famílies benestants inqueres, la majoria de les quals s'havien enriquit quan la indústria del calçat vivia el moment més esplendorós. En poques paraules: l'Ermita havia de ser una urbanització exclusiva, una mena de Beverly Hills.
***
Davant aquesta situació, els veïns asseguren que se senten "abandonats" per l'Ajuntament. "Fins fa un parell d'anys, ni tan sols teníem accés a la xarxa pública de subministrament d'aigua, sinó que venia un camió cisterna i ens en portava a tots", lamenta una jove veïna que no recorda que l'Ermita s'edificà, en temps del franquisme, al marge del planejament urbanístic municipal. Així mateix, el camí que dóna accés a la urbanització està ple de clots. "L'únic que ha fet l'Ajuntament respecte d'aquesta situació és tapar-los, tot i que és evident que el cal fer és asfaltar la via de bell nou", denuncia un altre veí.
Llegeix l'article complet a Dbalears: http://dbalears.cat/actualitat/balears/el-beverly-hills-d-inca-te-avui-ben-poc-glamur.html
0 comments:
Publicar un comentario