El nom de la nostra població, Inca, es perd en el mar dels temps i pocs són els historiadors i filòlegs que ens hagin donat pistes segures per saber l'origen d'aquesta paraula que ens identifica com a un poble viu que ha arribat, amb aquest so tan sec i tancat, fins als nostres dies.Basant-nos en el que diu el Diccionari Català-Valencià-Balear de Mn. Antoni Maria Alcover i redactat per Francesc de Borja Moll, creiem que l'explicació que se'ns dóna, és per ara, la més correcta i la que té major credibilitat.
INCA. topònims. Vila, cap de partit judicial, situada al centre de l'illa de Mallorca.
FON.: "Ink" (en la pronunciació local). En aquesta vila es pronuncia la "k" molt vetllar, a diferència de Palma i Manacor, on es pronuncia molt palatal.
ETIM.: Desconeguda. Podria ser l'àrab "Hinke": "galta, vessant", segons Mn. Alcover (BDLLC, XIV 133), però és estranya la pèrdua de la "h" inicial. És possible que Inca sigui un nom preromà d'origen desconegut.
La idea de Mn. Alcover, per a nosaltres, no és massa absurda, i pensem que és la millor que hem trobat, ja que ell no podia oblidar la làpida romana que es va trobar a Inca, en temps llunyans, dins del Camp d'Oca, una zona que avui correspondria a la plaça del Bestiar, carrers Formentor, Sant Pius X, Pius XII, Font Vella, etc. Aquest descobriment pressuposa un nucli romà on avui es troba la nostra ciutat. Ja que no hi ha altres noms, com ha passat en altres llocs, ens quedem amb la idea que aquest bell nom d'Inca és preromà i d'origen incert.
0 comments:
Publicar un comentario